9:30 – 10:00 Acreditació
10:00 – 10:10 Presentació (Eduard Casas)
10:10 – 11:10 Model Bio-Psico-Social-Espiritual: l’abordatge de l’inconcebible i la mística pragmàtica Dr. Manuel Almendro
11:10 – 11:25 Debat
11:25 – 12:25 La malaltia espiritual “visió d’un remeier”  Jordi Trainé
12.25 – 12:40  Debat
Cofee Break
12:55 – 13:55 L’addicció com a fenòmen subjacent a  pràctiques espirituals: un cas pràctic Dr. Lluís Manent.
13:55 – 14:10 Debat
Dinar buffet lliure
15:30 – 15:55 Espiritualitat i salut des de l’evidència científica Vídeo Dr. Koening
15:55 – 16:55 L’abordatge de les malalties i el mal des de l’espiritualitat indígena ashéninka i cristiana  P. Rosendo Gualima
16:55 – 17:10  Debat
17:10 – 18:10 Embriaguesa mística o el retrobament amb les arrels d’Occident Dr. Jacques Mabit
18:10 – 18:25 Debat
Pausa
18:40 – 19:50 Taula rodona de síntesis (Almendro-Trainé-Manent-Gualima-Mabit)
19:50 – 20:00 Conclusió (Eduard Casas)

Model Bio-Psico-Social-Espiritual: l’abordatge de l’inconcebible i la mística pragmàtica

Dr. Manuel Almendro

Després de quatre dècades de treball en el món de la psicologia clínica, la meditació zen i les medicines indígenes,  apareix claríssimament clar que aquests tres corrents de servei poden integrar-se. Hi ha un punt de connexió entre totes elles: la espiritualitat com la cerca del sentit últim de li existència.

L’abandó per part de la societat occidental d’aquesta cerca ha constituït i constitueix l’arrel del sofriment extrem, l’addicció com com a via negativa d’aquesta cerca, i el materialisme autòmat i suïcida.


La malaltia espiritual “visió d’un remeier”

Jordi Trainé

L’ésser humà com a cos, ànima i esperit. Contaminació mental i emocional. Diferenciació entre la parasitació energètica i l’espiritual. Malalties de l’esperit i malalties de l’ànima i les seves manifestacions. Somatització de les malalties espirituals i de l’ànima. Experiència personal de l’espiritualitat cristiana en la pràctica curanderil. Experiències terapèutiques i personals.


L’addicció com a fenomen subjacent a pràctiques espirituals: un cas pràctic

Dr. Lluís Manent

Es sol associar la paraula Espiritualitat a conceptes com a “religiositat”, “bondat”, “fe”, “elevació de l’ànima”, “rectitud” o “misticisme” entre altres . No obstant això, l’Espiritualitat com a pràctica ha estat des de temps remots i societats antigues indefectiblement lligada als conceptes del Bé i el Mal com a principis arquetípics i primigenis a l’ésser humà. La dessacralització occidental iniciada amb el racionalisme cartesià i posteriorment amb la revolució industrial en una societat el motor de la qual és el consum i la depredació materialista han esborrat la consciència de la fina línia que separa el Bé i el Mal donant lloc a fenomens i pràctiques espirituals de tota mena -que el seu més recent exponent és el fenomen new age, un veritable supermercat d’espiritualitat a la carta- on observem un auge de manifestacions somàtiques múltiples lligades a l’addicció, però també una necessitat profunda de l’ésser humà de trobar un sentit a la vida i una espiritualitat sana.


Espiritualitat i salut des de l’evidència científica

Dr. Harold G Koening

La ciència es va allunyar de l’espiritualitat, però l’evidència científica demostra com augmenten els beneficis en la salut a través de la seva pràctica. Milers d’estudis científics així ho sostenen. Particularment en el cas de les addiccions, per la naturalesa de les mateixes i l’estructura de personalitat de les persones afectades, fins i tot sorprendre més l’impacte positiu d’aquesta pràctica en la resolució de la malaltia.


L’abordatge de les malalties i el mal des de l’espiritualitat indígena ashéninka i cristiana

Pare Rosendo Gualima

El poble indígena Ashéninka, de la selva central del Perú, aborda la malaltia o el mal no sols des de l’atenció al mal físic, hi ha diferents tipus de malalties, les que són per a “medicina de botica”, per a vegetals o curiosos, i per a metges o remeiers. Cada tipus de malaltia o mal, requereix un tipus d’atenció adequada. Per a curar-se, es requereix d’un procés en el qual es restableix el vincle amb si mateix, amb la comunitat humana, amb la naturalesa viva i amb la transcendència.
En l’espiritualitat cristiana l’equilibri de la persona es dóna en la relació d’amor amb Déu i amb el proïsme com amb un mateix (Mt 22,37-39; Mc 12,30-31), quan aquesta relació es trenca d’alguna manera, vénen els desequilibris de diferent tipus que acaben en malalties o mals que van més enllà del físic-biològic.
Tant l’espiritualitat indígena com l’espiritualitat cristiana (que va més enllà de la doctrina), ofereixen un camí en el qual la bona salut passa per integrar les diferents dimensions de l’ésser humà amb la creació i el creador. Aquesta interrelació harmònica no està exempta de friccions que porten al fet que l’existència sigui creativa.


Embriaguesa mística o el retrobament amb les arrels d’Occident

Dr. Jacques Mabit

L’estigmatització de les addiccions a Occident es relaciona amb un concepte de l’embriaguesa percebuda com una forma d’evasió patològica i nociva de la realitat,un rebuig de la nostra encarnació. No obstant això, en les arrels d’Occident, l’essència de l’espiritualitat cristiana revindica no sols un dret a l’embriaguesa sinó un deure a certa embriaguesa espiritual o mística que ens reintrodueix a la nostra dimensió d’éssers espirituals encarnats. Les medicines tradicionals amazòniques, expertes en embriaguesa induïda, poden ensenyar-nos el camí de retrobament amb la nostra naturalesa profunda, en coherència amb els fonaments de les arrels cristianes occidentals.

caCatalan
es_ESSpanish caCatalan