Pare Rosendo Gualima
El poble indígena Ashéninka, de la selva central del Perú, aborda la malaltia o el mal no sols des de l’atenció al mal físic, hi ha diferents tipus de malalties, les que són per a “medicina de botica”, per a vegetals o curiosos, i per a metges o remeiers. Cada tipus de malaltia o mal, requereix un tipus d’atenció adequada. Per a curar-se, es requereix d’un procés en el qual es restableix el vincle amb si mateix, amb la comunitat humana, amb la naturalesa viva i amb la transcendència.
En l’espiritualitat cristiana l’equilibri de la persona es dóna en la relació d’amor amb Déu i amb el proïsme com amb un mateix (Mt 22,37-39; Mc 12,30-31), quan aquesta relació es trenca d’alguna manera, vénen els desequilibris de diferent tipus que acaben en malalties o mals que van més enllà del físic-biològic.
Tant l’espiritualitat indígena com l’espiritualitat cristiana (que va més enllà de la doctrina), ofereixen un camí en el qual la bona salut passa per integrar les diferents dimensions de l’ésser humà amb la creació i el creador. Aquesta interrelació harmònica no està exempta de friccions que porten al fet que l’existència sigui creativa.